Salta al contingut

1941 – 2023

Vida

La biografia d'Eduard Arranz-Bravo s'organitza sola pels llocs on va treballar. Cada taller és una manera de pintar diferent, i els talls cauen on van caure de debò: no cada deu anys perquè els números quedin rodons.

Eduard Arranz-Bravo pintant al taller de Vallvidrera, 2016: inclinat sobre la part baixa d'una tela gran —llaços vermells sobre fons blanc—, resseguint el traç negre amb un pinzell fi. Mocador vermell al coll; al darrere, la paret de formigó i obra recolzada.
Al taller de Vallvidrera, 2016.

1954 – 1966 · Barcelona

La formació

L'inventari conserva obra des del 1954: bodegons, retrats i carrers de factura acadèmica, pintats abans de fer setze anys. Belles Arts de Sant Jordi des del 1959, i viatge a París el 1958.

La Fundació documenta, després de París, un tram de pintura abstracta del qual la selecció pública encara no ensenya cap obra. Amistat amb Gerard Sala, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi; el físic Miquel Masriera l'introdueix i li escriu el text del catàleg; primera individual al Club Universitari. El 1966, l'exposició «Noves expressions» marca el punt d'inflexió.

Pati emblanquinat, 1964. Assegut davant de teles del període figuratiu inicial: figures femenines recolzades a la paret. Fotografia en blanc i negre.
Amb obra dels primers anys, 1964.
Caminant per un terreny sorrenc, amb una càmera penjada al coll; al fons, una ciutat en pendent i el campanar d'una catedral. Lloc sense identificar. Fotografia en blanc i negre.
Als primers anys. L'arxiu no n'ha identificat el lloc.
En un taller, assegut de costat en una cadira de fusta corbada, cigarreta a la mà; teles recolzades i taula de treball al darrere. Fotografia en blanc i negre.
En un taller, als primers anys. Data i lloc sense confirmar.

1967 – 1972 · Vallvidrera, amb Bartolozzi

El gir

El 1967 canvia radicalment. La crítica encunya «nova figuració», etiqueta que ell detestava i que va rebutjar sempre que li van posar al davant.

Biennal Estrada Saladrich i Biennal el 1967, premi Ynglada-Guillot de dibuix el 1968. Es trasllada a Vallvidrera, on comparteix taller amb Rafael Bartolozzi. El període culmina amb la fàbrica Tipel.

Galeria Ivan Spence, Eivissa, 1967. Dret sota un arc emblanquinat, davant d'una pintura de formes clares; Francesc Parcerisas assegut a l'ombra. Fotografia en blanc i negre, de gra gruixut.
Amb Francesc Parcerisas a la Galeria Ivan Spence, Eivissa, 1967.

1972 – 1985 · Vespella de Gaià, Tarragona

La dècada Bartolozzi

Deu anys de treball a quatre mans: exposicions, murals, edificis pintats, disseny i accions. Un hotel a Magalluf el 1973, la façana del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona el 1978, la casa de Camilo José Cela a Mallorca el 1979.

«Mides universals», setanta obres al Saló del Tinell, el 1979. Biennal de Venècia, trenta-novena edició, el 1980.

Retrat dels anys setanta: cabells llargs, bigoti espès, ulleres de muntura clara. Fotografia en color.
Als anys setanta.
Sala amb una paret de vidre sobre un jardí amb una olivera, probablement a Tarragona. Damunt d'una tarima, una pintura de gran format: un carrer empedrat en perspectiva i unes mans a la part alta. Ell, recolzat a la paret. Fotografia en blanc i negre.
Als anys setanta, probablement a Tarragona.
«Mides universals», 1979. Dret en una sala blanca amb lluernaris, armilla de punt vermella i groga; contra les parets, filades esglaonades de bastidors buits. A terra, un gos negre. Fotografia en color.
«Mides universals», 1979.

1985 – 1991 · Cadaqués

L'antiga fàbrica de sardines

Taller a l'antiga fàbrica de sardines, reformada per Lanfranco Bombelli. Sèrie litogràfica «La casa», entre el 1986 i el 1988.

Retrospectiva al Palau Robert i Museu d'Art Modern de São Paulo, tots dos el 1989. El 1992, Paço Imperial de Rio de Janeiro —on abans, d'espanyols, només hi havien exposat Picasso i Miró— i Pavelló de Catalunya a l'Expo de Sevilla.

L'estudi de Cadaqués, 1986: sala alta de bigues de fusta, reformada per Lanfranco Bombelli. D'esquena, davant del cavallet; a l'esquerra, una obra gran amb una àncora; retrats emmarcats a terra. Fotografia en blanc i negre.
L'estudi de Cadaqués, 1986.
Mirant de molt a prop una escultura petita de bronze, amb un llapis passat per la vareta de les ulleres. Fotografia en blanc i negre.
Entre els anys vuitanta i noranta.

1991 – 2013 · Vallvidrera, la casa-estudi

El retorn

Torna a Vallvidrera, a la casa-estudi. «Fe», al Reina Sofía, entre el 1997 i el 1998. Primera exposició a Franklin Bowles, Nova York, el 1998: l'inici de vint-i-cinc anys de relació.

Sèries «Elements» i «Latituds», a benefici de víctimes del terrorisme, el 2002 i el 2003. Obra amb Ferran Adrià. El 2009 es crea la Fundació Arranz-Bravo i obre al públic.

Sala de parets blanques amb un lluernari rectangular. Dret, amb els braços creuats, al costat d'una tela gran muntada damunt d'un carro; obra vermella i daurada recolzada a la dreta.
Al taller, amb obra d'aquells anys.
Amb Richard Hamilton: Hamilton parlant, ell escoltant amb la mà a la barbeta i el mocador vermell al coll. Fotografia en color, de prop.
Amb Richard Hamilton.

2013 – 2023 · Vallvidrera, el nou estudi

L'obra tardana

L'edifici de Garcés · De Seta · Bonet s'acaba el 2013. L'obra d'aquests deu anys es fa sota llum zenital, sense vistes, entre formigó vist, i en formats de dos metres per dos i més grans.

Xangai i Moscou el 2014, Institut Cervantes de Moscou el 2016. El casc del creuer «Norwegian Encore» el 2019. Restauració de la Tipel entre el 2019 i el 2020. Dicta les seves memòries entre el 2020 i el 2023.

Retrat dels darrers anys a Vallvidrera: la cara recolzada damunt l'avantbraç, barba blanca. Fotografia en blanc i negre, de molt a prop.
A Vallvidrera, als darrers anys.
La sala de pintura del nou estudi vista des del terra: quatre plans inclinats de formigó pugen fins a un lluernari de vidre, l'única entrada de llum. A baix, algú assegut d'esquena davant d'una taula de treball, envoltat de teles.
L'obra d'aquests deu anys es va fer aquí sota. El taller

Els quatre centres

Del 1980 endavant, l'estil fragmentat deixa pas a una pinzellada més solta i a obra plena de color, amb predomini del vermell. La crítica hi identifica quatre centres anatòmics que pintava obsessivament: el cap, el cor, els ulls i les mans.

El taller de Vallvidrera · El catàleg · La Fundació Arranz-Bravo